TRE PR

pre ha tingut

de tal aberració arquitectònica, i, com tot era regalís d'aigua i escrostonats, si algun foraster

, i, és clar, ressalta i fa girar els ulls

e gent ne feien

lepa l'ar

a vole

tapen am

a en c

embrutar! Ja que és tan dole

que els emblanquinadors e

nquinat la fatxada d

mbla un ramillete de sucre d'a

del teatre de Santa Creu es faci d

ic més les finestres no en

a desenfrenada afició a les obertures i

es de manera que figurin pedres. No és estrany: jo conei

NA AVUI

m tornant molt cra

cies de la civilisació; estàvem familiarisats amb el viu moviment de les capitals populoses; i, si algú feia admiració d'un c

a bancarrota, d'un adulteri acompanyat d'escàndol, d'una criatura de dotze anys su?cida, i tot seguit

n pacte mercantil que agermanava a dues nacions, la caiguda d'un imperi, la gloriosa aplicació d'un nou remei que deslliurava a la humanitat d'un mal horrible. I nosaltres, freds i avorrits, llen?àvem els periòdics, dient:- Quin

en un carrer, ja se sabia: tots haviem de

ria! Qui t'ha

ben a

d'aquella vanitosa indiferència, d'aquella supèrbia

egur de saberles exactament, i en cosa escrita és molt fàcil que a un l'atrapin; si això fos discurs o sermó, ja les hauria tirade

voluntat els dono, crec que m'hauré fet quelcom simpàt

viat tant, en dos mesos, la gent d

, com si fossin assumptos de molta entitat

vèure's rodejat d'una cinquantena de curiosos, no té

de fer, tot seguit sentireu vint o trenta persones que diuen: -Home! ho tinc

pena de la vida, que amb tota la bona fe es dediquen a contar les botigues tancades, i, apuntant-les per carrers i

s sèries, jo l'he vist passar mitja hora al carrer, aturat i mirant en l'aire, i no per a contemplar la immensitat del firmament o el m

avia de caure en semblant debilitat, hauria resp

propi de vells xacrosos o d'enamorats, pollastres o curts de gamb

Tots sabem a quina hora ha canviat el vent, si ha plogut a muntanya, què porta el calendari per la quinzena vinent, i a c

uant tirava a ordre i vida arreglada, els veureu ara subjectes al caldo de gallina, al te i a la més severa sobrietat.

dres i en anar cantant pels carrers a deshora de nit, ara consisteixen en reunir-se tres hores per espai de

quina és més blanca; s'examina en quines èpoques ha pujat i baixat de preu, i es considera al calcinaire com a un dels oficials més útils a la s

mogàvers

l, d'Espanya, o del Suís, les nits que hi fan cremar

osa, nos feien saber que estaven molt alegres perquè els havia arribat t

cosa! I lo cert és que avui tot Barcelona acut a la Pla?a Real al vespre, i fins h

i els balls de carrer, estimulats per la competència, fan coses que ens semblen prodigis i ens inclinen a

unt hem arribat; tots som tafaners, ba

a't,

n el silenci el

dia, que serà quan