iatje a

rea Sa

A TÈ

l'experiència: Ca

neral i principalment

viatge:

ansport pri

principal:

els protagonistes fan la maleta en un tres i no res amb il·lusió i sorpresa. Doncs, d'aquesta manera, va

presa, em va dir que fes les maletes per quatre dies perquè demà aniríem de viatge.

xarte emportar sense pensar i de cop i volta, quan ho tens, el sentime

AVE a Barcelona. És veritablement estranya la sensació futurista al pujar a aquest tipus de tren, els colors s

ecnologia, totes les persones anaven amb el mòbil, la

a. Vaig pensar que potser anava a la feina, perquè era ben d'hora, potser a aquella feina que havia hagut d'agafar sense pensar si realment era el que volia, després d'haver realitzat u

sona, aquest tren era totalment diferent del qual havíem agafat abans. Aquest et transportava a un ambient acollidor i rural. Tanmate

e ens tocaven i vaig pensar que els viatges en tren sempre tenen aqu

davant nostre, omplint, ara que ja érem quatre, els seients. Em va agradar la sensació perquè el contacte visual pot result

nse coincidir pas en l'idioma, parlàvem dels paisatges tan fantàstics que tenia França, de la màgia qu

. De ben segur que el seu viatge va anar molt bé perquè no van de

apa per intentar ubicarse, jo em perdia entre els colors, les olors i les persones que caracteritzen França. Vaig pensar que aquella sensació era tan

l'apartament que estava massa lluny, però vam pensar que tot i que les maletes pesaven, seria millor no agafar cap taxi

ar al nostre, petit i acollidor. Ens va semblar perfecte. A més, teníem unes vistes precioses,

és a on està el magnífic castell que caracteritza aquest lloc. Vam decidir no agafar mapa, així de ben s

eus de prop, són persones amb diferents experiències i vivències. I no passa això amb persones veïnes que viuen al mateix carrer que tu? No tenen experiències o vivències diferents a les teves? Em va fer rumiar i vaig pensar que potser només ens diferencia l'idioma (que és un

t en milers de fotografies, però en persona superava absolutament totes les meves expectatives. Vam entrar i vam començar a caminar sense parar, esbrinant quÈ hi havia per

tot tenia un ambient càlid que et feia sentir com a casa. Els carrers et transportaven a altra època llunyana, veritablement ho feien; no pod

ns agradava eren els vespres. Abans d'arribar la nit la llum del sol es difuminav

sejant, gaudint, fent fotografies, menjant a restaurants que ens cridaven l'

rt antiga pròpiament; tot tenia el seu encant, tot feia goig, tot era bonic a la seva manera. Com totes les coses, es va acabar i vam haver de tornar cap a Barcelona després de passar tres dies magnífics a Carcassona. Vam agafar el tren que anava des d'on estàve

cara. Semblava feliç i realitzada. No parlava molt bé el nostre idioma i nosaltres tampoc el seu, tot i

n semblava més un metro que un tren. Els seients no anaven numerats

a caminar pels vagons fins que vam trobar un vagó que era una cafeteria amb unes finestres enormes i amb unes butaques per poder

im tren que vam agafar va ser el meu preferit per l'enyorança del viatge, acompanyada dels magnífics paisatges que vei

e no sé quan, ni com, però he de

a Sa

.com/elvi