no la busquin sinó al Passeig de Gràcia, i ara més
tades i amenes; perquè els edificis ara comencen a vorejar-lo. No recorden, com els de la Rambla, el c
no sempre el bon gust hagi inspirat a l'arquitecte: els ulls no es troben mai tra?doram
il·luminats, sos aparadors, sos cartells i ses cues penjades, fan meditar en els afanys de lloguer, la contribució, els aliments
obert de blat verd i roselles, ara daurat pel brillant rostoll. En tot son àmbit no s'hi veu ningú que
or?osa que regna en la ciutat. El corredor va tan a poc a poc con l'hisendat; l'estudiant no es
ulguin, no hi ha com
a de tarda al p
i vespre, es va al
nts, s'aprofita, sempre que es pot, la p
pregunta: -?Ja ha vis